És fàcil sentir que vivim en un món fet per mostrar. Mostrar on som, què estem fent, amb qui estem i fins i tot, de vegades, com se suposa que ens hauríem de sentir. Avui dia, moltes experiències venen amb una segona capa silenciosa: no només viure-les, sinó també pensar en com es veuran des de fora, en què podrien convertir-se en línia i en com seran percebudes.
Però cada vegada més persones comencen a desitjar alguna cosa diferent. No més aparences, sinó moments que siguin reals. Moments que no existeixen per demostrar-se, sinó per compartir-se. Perquè hi ha una diferència subtil entre mostrar i compartir i, en el fons, tots la percebem.
Quan les experiències es converteixen en una cosa que s’ha de demostrar.
En algun punt del camí, les experiències van començar a canviar. Un pla va deixar de ser només un pla i va començar a convertir-se en contingut. Un record va passar a ser una cosa que empaquetem per als altres abans fins i tot d’haver-lo viscut del tot. I tot i que compartir parts de la vida pot tenir alguna cosa bonica, també pot generar distància, perquè, quan ens centrem massa en com es veu una cosa, podem perdre’n la sensació real.
La connexió no creix a través de l’actuació; creix a través de la presència, d’estar plenament allà, sense necessitat que el moment es transformi en una altra cosa.
Compartir és estar junts.
Compartir de veritat és més silenciós del que pensem. No es tracta d’emetre un moment, sinó d’estar dins d’ell amb una altra persona. És la diferència entre fer alguna cosa perquè et vegin i fer-la per sentir-te a prop.
Les experiències compartides tenen un poder únic perquè creen records que no pertanyen a una sola persona. Es tornen mutus, viscuts junts, portats junts. Per això, els moments que més recordem poques vegades són els més espectaculars. Són aquells en què ens vam sentir connectats, en què vam riure sense pensar, en què simplement vam ser presents.
Per què busquem experiències que se sentin reals.
Per a molts joves adults avui dia, la connexió s’ha tornat més valuosa que la perfecció. Estem envoltats d’imatges cuidades, històries polides i un soroll constant, i, enmig de tot això, el que realment destaca és una cosa senzilla: l’autenticitat.
Volem moments que no estiguin preparats, experiències que no ens demanin actuar, espais on no hàgim de demostrar absolutament res. En molts sentits, és aquí on el benestar torna a començar: no en la projecció constant, sinó en la presència compartida.
Una experiència diferent.
A IKONO, creiem en experiències pensades per viure-les junts: moments immersius que conviden a la connexió, la curiositat i el joc, i espais on pots allunyar-te del soroll exterior i compartir alguna cosa real, ja sigui amb una parella, amb amics o fins i tot amb tu mateix.
Perquè, al final, les experiències més significatives no són les que mostres. Són les que comparteixes, les que es queden amb tu molt després que el moment hagi acabat.
