De tant en tant, Internet decideix col·lectivament una nova frase. Últimament, ha estat “energia de protagonista” (“main character energy” en anglès).
Normalment es diu amb un somriure. De vegades com un compliment. De vegades tot fent una mica de broma, com si gaudir plenament de la teva pròpia vida pogués ser… una mica dramàtic.
Però, realment ho és?
Potser l’energia de protagonista no tracta de moure els cabells a càmera lenta o de fingir que hi ha una banda sonora que et segueix a tot arreu. Potser simplement tracta d’estar present. De notar quan alguna cosa et fa feliç. De permetre’t sentir que realment estàs dins del teu propi dia en lloc de simplement passar-hi pel damunt.
Ser el protagonista de la teva pròpia història no significa que pensis que el món gira al teu voltant. Simplement significa que acceptes que aquest és el teu punt de vista. I quan ho mires d’aquesta manera, es sent molt menys vergonyós i molt més alliberador.
Pensa en l’última vegada que vas entrar en un lloc que et va despertar una gran curiositat. Aquell tipus d’espai on no només observes, sinó que explores. Aquesta és la idea darrere d’IKONO.
A IKONO, no cal que actuïs. No hi ha una manera “correcta” de moure’t pel lloc. Vagues per l’espai. Descobreixes. Obres una porta només per veure què hi ha darrere. Algunes habitacions et poden fer riure. Altres et poden fer aturar-te. Algunes poden despertar el teu nen interior sense demanar permís abans.
Pots fer-te fotos. Pots girar sobre tu mateix. Pots simplement quedar-te quiet i absorbir-ho tot. L’experiència canvia segons com decideixis entrar-hi, cosa que és, d’una manera molt senzilla, energia de protagonista en acció.
No és una energia densa, ni exagerada. Simplement implicada.
Potser la raó per la qual l’expressió “energia de protagonista” de vegades sembla estranya és perquè ens han ensenyat a minimitzar la nostra emoció. A no “donar-li massa importància” a les coses. A actuar com si sentir-se commogut o encantat fos, d’alguna manera, massa.
Però, i si no ho és?
Què passaria si permetre’t gaudir plenament d’alguna cosa, una habitació acolorida, un detall sorprenent, un riure compartit, és simplement participar en la teva pròpia història?
No necessites una trama dramàtica. No necessites un gran discurs. De vegades, ser el protagonista és tan simple com triar anar a un lloc nou, mantenir la curiositat i permetre’t divertir-te.
